Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall, on tot és més senzill d'entendre: la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs. Comptant, la màgia és la primera, seguint...
Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls!!
No els veus? A poc a poc s'acosta.
No ho sents? Els tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.
És el teu somni, t'estava espeant.
Vés, no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant. Fes que siguin certs, abraça'ls.
El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va; mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau, i la pluja, el sol ens pot eixugar, sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.
Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, véslos a buscar, fes que siguin teus, abraça¡ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant, fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, véslos a buscar, fes que siguin teus, abraça'ls.
Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant. Endins el sentiment és tendre, volem seguir somiant.
(Sopa de Cabra)
